Depen del moment et podria dir que m'agrada, després penso que no. Que no m'agrada, seguidament penso que si més no m'atreu.
Llavors passes a la fase d'acceptació. Saps que t'agrada i ho has de reconèixer per tu mateixa. T'assalten els dubtes. Totes les possibilitats et martellegen el cervell, t'imagines mil i una escenes. I el pitjor de tot? Mai cap es farà realitat.
Reconeixes que passés el que passés, tens por de tot. I sembla que no hi hagi res a perdre, però seria massa fàcil no? N'hi han massa, de coses, a perdre-hi. I mai he tingut el valor d'afrontar-mi. Llavors vénen més dubtes. Si no ets capaç de resoldre les teves pors per ell, potser no és l'indicat? Però en aquests moments (o mai) no hi haurà l'indicat. I no et pots guiar per res.