"El que em feia més ràbia de mi mateixa era que era més capaç de recordar-me de tots els mals moments, que dels bons i de les coses que em feien feliç. Tot això em turmentava, i si algun bon record apareixia, és com un raig de sol que surt entre els núvols. Però no sempre té la força per fer una clariana i després il·luminar-ho tot. Normalment desapareix al cap d’un minut. I el cel fosc continuava sent el mateix. I tot encara era més trist que al principi. Si mai no has vist el sol no el pots trobar a faltar. La gent aconsegueix il·luminar el seu camí, com si fossin el seu propi sol. I tot i que hi hagin els núvols, aconsegueix fer una clariana de felicitat."