Portava bastants dies pensant començar un blog. Però no sabia ben bé si fer-ho, per això li vaig preguntar a una amiga que li semblava. La resposta: De què vols escriure si la teva vida tampoc és tant interessant? Tot i que potser sigui una mica cruel , realment m'ha ajudat a fer el pas. Home, tampoc necessito que dos nois es barallin per mi o que de cop la meva vida comenci a ser un "culebron". No vull escriure el meu dia a dia. És molt avorrida i tan normal i corrent com qualsevol vida de qualsevol adolescent. Però això no em priva d'escriure, tenir una vida gens digna d'una pel·lícula americana no m'ho pot privar. Res ho pot fer. Per tant, em teniu aquí, a menys d'un centímetre del teclat per poder reflectir els meus pensaments a una pantalla, que potser ni tan sols ningú llegirà, però això tampoc em farà retrocedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada